L’ART, DE BON MATÍ
(RECOMENÇAMENT)
A Carles Guasch
Com puja i creix l’ànsia
des del fons del pou.
Jean Serra
Tot ho és tot, molt més.
Canviaré el principi
i aniré al final
de mi mateix, únic
i multiplicat
en les transparències
de la poesia
que no puc escriure
sense el teu consol
que desgasta el temps
que ja no sé viure,
mal lector dolent
de tots els fracassos
i de les fugides.
Aniré allí on sóc,
aquest que amb tu parla,
aquest d’ara, sempre?
Ingrès de la llum
al cove del dia.
Pensaré que ser
és un joc i un fet
de mentida certa.
Repetida neix
la pintura al somni.
Meravella endins,
buscaré el perquè
del vent i la rosa,
potser algun miracle
de tots els colors
mesclats i, en molt d’ordre,
creant, de nou, Déu,
l’Art i les Persones.
I definiré,
per fi, aquest silenci
de la plenitud
contra la mort buida.
Tot ho és tot, sencer
i també a trossos