Carles Guasch: l´elegant màgia de l´abstracció
De sempre, aturar-se davant una obra de Carles Guasch ha estat i és un dolç estímul per a l´esperit; una subtil apel.lació vers el món dels sentits. I no pas precisament per una enganyívola senzillesa, sinó ben al contrari, perquè davant de cadascun dels seus llençs hi vibra,- dúctil i flexible-, un instant de perdurabilitat que la retina reté a la memòria gràcies al mestratge d´un acurat, complex i pregon artifici, que transita pels viaranys de l´inefable. LLuny de la simple aparença, colors i textures, ens endinsen més enllà, vers el territori ignot de l´emoció, al capdavall, l´essència del bon art.
Mitjançant una execució de precisió tècnica i claredat formal en la qual res no és superflu, la màgia cromàtica inconfusible de Carles Guasch, s´estratifica en un devessall de dinàmics collages geomètrics, transbords entre la fragmentació i la totalitat. Les superposicions, dins la base de la superfície abstracta, dialoguen i interactuen i suggereixen més que no pas diuen per mor del joc de les transparències i de l´harmònic virtuosisme d´un alt voltatge líric.
Cada nou quadre, com en una simfonia, té la virtut de recordar-nos o de revisitar l´anterior i alhora, sense oblidar-lo, de suggerir-nos noves propostes en la recerca d´una constant reapropiació i en la difícil reelaboració del dir més amb menys en la construcció d´un espai plàstic propi, pulcre i insinuant, en què la consistent i fina bellesa dels ponderats blancs i blaus, s´enriqueix amb la força dels esgrafiats o amb les incursions cromàtiques que amplien d´altres codis pictòrics.
Així, la intensitat del conjunt de l´obra rau, justament, en la conjugació de l´ordre intel.lectiu i la mirada intimista; en l´equilibri que es gronxa entre la contenció i, permetin-m´ho de dir-ho, una refinada passió.
Aquesta retrospectiva ens revela i ens confirma la solidesa i la universalitat de Carles Guasch, artista eivissenc que ha traspassat les nostres fronteres, avalat pel seu talent i per la solvència del seu estil forjat per un encuny original i inequívoc. Alhora, ens permet d´assaborir la certesa d´un “contínuum” evolutiu que, sense perdre l´emprempta que el segella, avança i s´endinsa en la depuració d´una intensificació lumínica que enceta i al mateix temps augura noves prometences, sempre dins del seu flux creatiu modulat per una contínua i constant indagació.
L´elegància onírica que sura en els laberints geomètrics de la seva abstracció fa que l´oportunitat de contemplar la seva obra en la seva extensió sigui, per a tots nosaltres i per damunt de tot, el benvingut gaudi d´un venturós i exquisit privilegi.
Helena Alvarado i Esteve